Història de Creta

L’illa de Creta no és nova al turisme, de fet va ser pionera al Mediterrani en la construcció de grans complexos turístics; afortunadament, però, la Creta turística no s’acaba amb els resorts del nord de l’illa, sinó que segueix pels pobles de l’interior, les platges i les gorges del sud, sense oblidar l’immens patrimoni arqueològic i tots els palaus reals que la caracteritzen. Un viatge a Creta es pot fer de moltes maneres: continuant itineraris més culturals o més naturals, o fer una mescla de tot amb la seva genuïna gastronomia com a cirereta del pastís. Aquí hem redactat una petita guia de viatge de Creta perquè puguis començar amb la planificació del viatge. Creta (en grec Κρήτη / Kriti) és una illa situada a la mar Egea. És l’illa més gran de Grècia i la cinquena en grandària de la mar Mediterrània, després de Sicília, Sardenya, Còrsega i Xipre. També és coneguda com a Candia (de candidus: blanco) nom que va rebre dels marins italians per la seva terra tan blanca. Creta té una superfície de 8.300 quilòmetres quadrats, 1.040 quilòmetres de costa, i està habitada per uns 600.000 habitants. La capital és Iràklio, que es troba en el nord-oest de l’illa, i és la ciutat més gran (200.000 habitants) i altres ciutats importants són Khanià i Rethymnon. Per llegir més sobre l’illa de Creta pots anar al nostre blog o a la pàgina de Viquipèdia. Alguna petita noció i data de la història de Creta:

5000-2500 aC

Els primers assentaments a Creta són del neolític. A aquest període pertanyen algunes ceràmiques i cases que es van trobar.

2600 aC

Arriba immigració des d’Anatòlia i es comença a treballar el coure. Aquesta nova gent es barreja amb la població ja present a l’illa de Creta i dona vida a la que serà coneguda com la civilització minoica, que serà present durant més de 1.000 anys (del 2600 al 1150 aC, més o menys) que els estudiosos divideixen en 4 fases:

2500-2100 aC

Període prepalatí: és una població pacífica que es dedica al comerç amb altres poblacions de l’Àsia Menor.

2000-1700 aC

Període protopalatí: s’hi introdueixen moltes ceràmiques des d’Anatòlia i comencen les relacions comercials amb Egipte. Aquest és el període en què s’enforteix el poder monàrquic de Creta i es construeixen molts palaus; els més famosos són: Cnossos, Malia, Festós i Hagia Triada.

1600-1450 aC

Període neopalatí: probablement va ser en aquest període quan algun terratrèmol va destruir els palaus de Creta, que van ser immediatament reconstruïts, aquesta vegada seguint una arquitectura més complexa. També la pintura pren molta importància en aquest període. El rei Minos determina una gran hegemonia a tota la Mar Egea i una llarga xarxa de comerços arreu del Mediterrani.

1400-1150 aC

Període postpalatí: després d’una erupció a l’illa de Santorini que provoca un terratrèmol a Creta, gairebé tot va ser destruït, només se’n salvà Cnossos, encara que només per a uns 50 anys més. Comença el període d’assimilació grega de Creta, arriba el poble micènic, que havia ja envaït el Peloponès i s’instal·la a l’illa.

67 aC

Creta entra en l’Imperi romà i arriba el cristianisme. Sembla que Sant Pau va viatjar a l’illa.

395 dC

Després de l’Imperi romà, Creta es transforma en una diòcesi de Bizanci.

824

40 embarcacions pirates àrabs arriben a Creta i l’ocupen fins al 961.

963

Bizanci torna triomfant i mantindrà sota la seva dominació l’illa fins al 1204.

1210

Al final de la quarta croada, Constantinoble es veu obligada a cedir Creta a la república de Venècia, que la converteix en una base estratègica per als comerços a orient. La convivència de grups catòlics i ortodoxos genera algunes lluites de resistència d’aquests últims, encara que en la meitat del segle XV comença una convivència pacífica que donarà lloc a un període molt ric per a les arts. La ciutat d’Iràklio encara conserva diversos exemples arquitectònics d’aquest període venecià, començant pels 2 lleons del port. En aquest període neix a l’illa: Doménikos Theotokópulos, gran pintor, mort a Espanya, més conegut com “El Greco”.

1641

Comença una llarga lluita de la flota turca a les ciutats de Creta, que acaba el 1669 amb la presa de possessió de l’illa. El domini musulmà va ser dur i altament discriminatori contra la població local, sovint obligada a convertir-se a l’islam per la força. La resistència i les lluites de la gent van ser contínues. Especialment durant el segle XIX, en què hi va haver diverses rebel·lions per part de la població local, que només van començar a obtenir alguns resultats a començament del segle XX. Cal assenyalar que la posició de Creta al Mediterrani ha estat sempre molt atractiva per a moltes potències europees, que sovint hi han establert lluites amb l’esperança de posseir-la.

1898

Acaba la dominació otomana a través de la intervenció dels exèrcits europeus i comença un període d’autogovern.

13 D’OCTUBRE DE 1913

Creta s’annexiona a Grècia.

1922

La derrota de Grècia davant l’Imperi otomà el 1922 va provocar l’arribada a Grècia de refugiats grecs de l’Àsia Menor. Creta va rebre més d’11.000 turcs, sobretot d’Esmirna, com si fossin cretencs.

1941

Dura i sagnant batalla contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, que finalment ocupen l’illa de Creta, encara que els cretencs organitzen ràpidament la resistència.

1945

Creta torna a ser lliure però està destruïda i ha perdut molts homes i molts pobles han desaparegut pels bombardejos. Avui dia, el turisme i l’agricultura són la seva riquesa més gran i la població és en realitat un gresol de races molt diferents.