Història de Sicilia

Mentre prepares el teu viatge a Sicília no oblidis llegir una mica de la seva història i cultura, entendràs molt millor la seva gent una vegada allí. En aquesta mini guia de sicilia intentem donar-te també consells pràctics com conèixer els plats més importants de la seva cuina, el tipus de territori que hi ha o el temps durant cada època de l’any. Esperem que tota aquesta informació us serveixi per a entrar una mica més a contacte amb en aquesta tan peculiar destinació turístic durant la preparació del vostre viatge.

La història de Sicília està repleta de creus culturals que han enriquit l’illa segle rere segle. Punt estratègic en occident, el pas de diferents pobles han deixat un llegat únic. Per això, un viatge a Sicília són diversos viatges en el temps: Sicília és la màxima expressió de l’encreuament de totes les cultures mediterrànies!

Per a llegir més anar al nostre Blog o en la pàgina de Wikipedia.

CRONOLOGIA DE SICÍLIA

PALEOLÍTIC

En aquella època Sicília i les Illes Lípari formaven part d’un mateix cercle cultural. Sembla que en la costa hi havia diminutes poblacions. S’han trobat restes de paquiderms, lleons, ossos i cavalls però mai d’espècies únicament africanes apuntant al fet que Sicília mai va estar unida a Àfrica. També s’han descobert nuclis de culte funerari (grutes de Sant Teodoro, prop de Cefalú) i pintures rupestres (en Levanzo, illa de la mar Egea, i en les cova Addaura, prop de Palerm).

NEOLÍTIC (4000 – 3000 A. C.)

Amb la revolució neolítica l’home abandona la caça i la recol·lecció adoptant formes econòmiques productives i estils de vida sedentaris. Prova d’això són poblats de cabanyes rodones amb murs de fortificació. Arriben nous colons des d’Orient Mitjà, bressol de la cultura mediterrània. Aquests aporten la seva notable experiència en navegació, els seus costums i els seus coneixements. La similitud de les ceràmiques trobades en Stentinello amb les d’Orient Mitjà indica els punts en comú entre aquests dos pobles.

EDAT DEL COURE (3000 – 2000 A. C.)

Sicília deixa de ser la frontera occidental del món mediterrani i les innovacions es van difondre fins a Espanya. Arriben noves tècniques per a treballar metalls i això comporta grans canvis socials originant-se molt aviat colònies urbanes. Les ceràmiques ja mostren característiques pròpies. L’intens contacte comercial amb occident queda reflectit en l’arquitectura siciliana. Els vincles amb Orient es plasmen en la tradició religiosa. S’han trobat relíquies que simbolitzen les banyes de toro (com les que s’utilitzaven en Anatolia) i es passa donar sepultura en nínxols comunitaris excavats en la roca.

EDAT DEL BRONZE (2000-1250 A.C)

Tant Sicília com les illes Lípari guanyen autonomia polític-cultural i els seus camins de desenvolupament divergeixen. Les Lípari es converteixen en un punt comercial clau, exportant obsidiana a tot el mediterrani i a Sicília la indústria de la pedra guanya importància exportant a Malta, el Peloponès i a Troia. Les formes fàl·liques que cobreixen els nínxols trobades en Castelluccio es consideren les escultures de pedra més antigues de Sicília.

A la fi de l’Edat de Bronze arriben nous pobles i es produeixen abundants lluites territorials.

S’abandonen les terres costaneres per a desplaçar-se a zones muntanyenques, àrides però més segures. En Thapsos, localitzat al nord de Siracusa s’exhibeixen restes d’habitatges conservant-se abundants tombes en la roca.

L’ÈPOCA GREGA (VIII A. C.-264 A.C)

S’originen colònies gregues en l’est i sud de l’illa, com Catània, Siracusa, Selinuto i Agrigent. D’altra banda, els fenicis s’assenten en l’occident fundant Palerm, Segesta, Estarrufi i Entella. Els grecs aconsegueixen en poc temps una gran riquesa, tiro que s’aprecia en les seves impressionants construccions. S’estableixen relacions comercials amb Itàlia meridional, Cartago i amb Roma. A principis del segle VI a. C. es produeix una successió de règims autoritaris desencadenat per les desigualtats de classe social que privilegiava als terratinents.

DE L’ÈPOCA ROMANA FINS AVUI

Els romans rebaixen l’illa a la categoria de província en finalitzar la Primera Guerra Púnica (264-241) i l’exploten com a graner de l’Imperi sofrint el constant abús dels seus governadors. És també sacsejada per les guerres d’esclaus (136-132 i 104-101). Quan cau Roma i es restaura la unitat de l’Imperi Oriental (535 d. C.) Sicília queda en mans de Bizanci. Els tres segles d’influència bizantina es perceben en l’arquitectura de Randazzo i Castelbuono.

Els àrabs conquisten tota l’illa. Durant més de cent anys fan florir Sicília i especialment, Palerm que es converteix en la capital i on és possible observar el tall islàmic de molts dels seus barris. Després de 31 anys de lluites, els normands reconquereixen Sicília i la pau permet una millora econòmica i cultural. Cal destacar el desenvolupament impulsat per Ruggiero II, sobretot de Palerm.

El tron passarà a les mans de la casa Staufer (Alemanya) i durant el regnat de Federico II, la cort de Palerm viu un dels seus moments més esplendorosos. Amb la seva mort i després de greus lluites per la successió Carles I d’Anjou serà el nou rei i trasllada la capital a Nàpols, provocant una recessió econòmica que acabarà amb l’aixecament popular del dilluns de Pasqua de 1282 per a expulsar als francesos. Aquests sagnants esdeveniments són l’argument de l’òpera “I vespri siciliani” de Giuseppe Verdi.

Amb el matrimoni dels Reis Catòlics, Sicília passa a pertànyer a l’Imperi Hispànic. Guerres, atacs i pactes de pau desemboquen en el mandat de la casa de Savoia però al cap d’un lustre cedeixen la corona als austríacs que al seu torn seran vençuts novament pels Borbons. Noto, Ragusa, Modica, Siracusa…en totes elles es perceben les petjades arquitectòniques d’aquesta època.

Giuseppe Garibaldi proposa, en tornar de l’exili, la creació del Regne Unit Italià. És així com en 1860 neix l’anomenat Regne de les dues Sicilias, existent fins a la data. Víctor Manuel II se situa al capdavant de la Itàlia unificada. En finalitzar la II Guerra Mundial es crea la nova República Italiana i es concedeix a Sicília l’estatus de Regió Autònoma. La primera sessió del Parlament se celebra en 1947 en el Palau Normand de Palerm.

Sicília té 5 milions d’habitants en una extensió de 25.000 km², sent l’illa major i més poblada del Mediterrani. Es dedica principalment a la pesca, l’agricultura i el turisme i continua sent la regió menys industrialitzada i més pobra d’Itàlia. Grans grups de població emigren al nord del país o a l’estranger a la recerca de treball i alguns, com l’equip de Trinakria Tours, després de tant de temps tornen per a començar alguna cosa que respecti i porti riquesa a aquesta terra meravellosa!

TOTS ELS NOSTRES CIRCUITS A SICÍLIA