Història de la Toscana

La Toscana compta amb una història intensa, ja que la seva ubicació geogràfica al Mediterrani ha afavorit el desenvolupament econòmic dels pobladors, des d’etruscos fins a romans, des de Carlemany fins a les repúbliques marineres de Gènova i Pisa a l’edat mitjana i l’eclosió del Renaixement a Florència.

Paleolític

Les excavacions arqueològiques testimonien la presència de pobladors a zones de Mugello (homo neanderthalensis), mentre que la vall de l’Arno, Siena o Liorna eren zones habitades per l’homo heidelbergensis. Finalment, en excavacions a Laterina, voltants de Montelupo i Montelongo, prop d’Arezzo, s’han trobat assentaments d’homo sapiens.

Neolític

S’ha anomenat els etruscos originaris de la cultura de Vil·lanova a l’edat de ferro, el desenvolupament tècnic de la qual va ser fonamental posteriorment perquè es donés l’expansió etrusca.

Etruscos

La civilització etrusca continua envoltada d’un cert halo de misteri, malgrat que els mateixos romans que van desbancar aquests pobles del control de la Toscana ja deixessin testimoniatge del seu lloable coneixement constructiu a zones pantanoses o de la seva organització social, econòmica i religiosa. Els diferents jaciments etruscos de la Toscana han permès conèixer més sobre la pràctica igualtat d’homes i dones en les comunitats.

Presents des del segle VIII aC, els etruscos (del nom dels quals deriva el topònim de la Toscana) continuen encara generant controvèrsia quant a la seva procedència. Les inscripcions, normalment de caràcter religiós o funerari, són de difícil comprensió. S’ha defensat tant el seu origen autòcton com que van arribar o bé des del nord o bé des d’orient, encara que el que és rellevant és el seu desenvolupament econòmic i social, el cim del qual és al segle VI aC, amb una extensió geogràfica que arribava fins a la plana padana i la regió de Campània. Algunes de les ciutats que van fundar són Arezzo, Chiusi, Volterra, Populònia, Vetulònia, Rosellae, Volci, Tarquínia, Veio o Volsinii. Destaquen especialment els ritus funeraris etruscos, les necròpolis dels quals són un exemple del seu desenvolupament econòmic.

Romans

Els etruscos van ser absorbits per la maquinària expansiva de Roma, no sense gran esforç militar, i el segle III aC l’antiga Etrúria entra a formar part de les colònies romanes. En aquest període els fèrtils camps toscans van ser emprats com a graner per proveir la creixent població romana, i es van fundar ciutats com Florentia (Florència) per minar la influència de les antigues ciutats etrusques.

EDAT MITJANA

Ostrogots i bizantins

En caure l’Imperi romà, els ostrogots van prendre el control de les poblacions toscanes, que es van repartir amb els bizantins. En la segona meitat del segle VI van ser els longobards els que van dominar la Toscana, instituint un ducat a l’antiga ciutat romana de Lucca.
Més tard, va ser Carlemany qui va conquistar el territori i el va incorporar al Sacre Imperi Romà sota la figura d’un marquesat a les mans de la família dels Attoni que estaven sota la protecció dels senyors feudals Canossa.

L’època dels castells

En els segles X i XI es va estendre el fenomen dels castells com a elements de control i defensa, donant lloc a poblacions que van néixer sota la protecció de fortificacions com Monteriggioni, Volterra, Massa, Brolio, Lucignano, Poppi o Montalcino, entre molts altres presents a la província de Grosseto.

La República marinera de Pisa

Coincidint amb les lluites internes entre la noblesa a l’interior de la Toscana, la ciutat de Pisa va optar per obrir-se al Mediterrani, creant una xarxa de control i comerç amb les illes de l’arxipèlag toscà, Sardenya o Còrsega. La seva força naval li permetrà un creixement econòmic sense precedents fins en aquest moment a les poblacions costaneres. Les victòries contra els sarraïns a Sicília, Reggio Calàbria o Balears els permeten convertir-se en la ciutat més poderosa de la Toscana.

Ciutats lliures toscanes

Al voltant del segle XII comença el període de municipis lliures, i Lucca es converteix en el primer municipi d’Itàlia. Neixen les primeres formes de democràcia participativa i les associacions d’arts i oficis, que van fer de la Toscana un exemple d’autonomia cultural, social i econòmica.

Ascens de Florència

El creixement de Pisa no passa inadvertit pel Papat o les ciutats de Siena i Florència, amb les quals sovint lliurarà una dura competència. El segle XII la independència de les ciutats, gestionades per grups de prohoms rics, va posar les bases polítiques i econòmiques del Renaixement, fent de la Toscana una de les regions més poderoses d’Europa. Florència s’erigirà en punta de llança de la Lliga la Toscana el segle XIII, pugnant amb Siena i Pisa per triar el rumb del conglomerat de ciutats toscanes. El 1406 Pisa cedeix militarment a l’embranzida de Florència, i aquesta aconsegueix una sortida a la mar.

Renaixement

Des del segle XIII fins al XVI la Toscana florirà de la mà de genis que encimbellen l’art en diverses disciplines. Giotto, Dante Alighieri, Michelangelo o Leonardo da Vinci són figures d’aquest Renaixement, que sota el mecenatge de personatges com Llorenç de Mèdici desenvoluparan tot el seu art amb plenitud.

Segle XVIII

Amb la fi de la dinastia dels Mèdici, el segle XVIII són els Lorena els qui condueixen el desenvolupament econòmic de la Toscana. Arriba el tren i es milloren les zones pantanoses com la Maremma, que no es podien utilitzar per a l’agricultura a causa del paludisme. Els enfrontaments entre les oligarquies europees provoquen que el Gran Ducat toscà passi a les mans de l’Imperi austrohongarès.

Unitat d’Itàlia

El 1861 es duu a terme la unificació d’Itàlia (Risorgimento), i entre 1865 i 1870 Florència es converteix en la capital del nou país.

Segle XX

La Toscana va sofrir igual que la resta d’Itàlia les conseqüències de les dues guerres mundials. Durant el feixisme de Mussolini i l’ocupació alemanya, la Toscana va viure amb intensitat el moviment partisà, amb una repressió important dels seus combatents.